Hiperespai: conversa amb un extraterrestre.

Jo li preguntaria l’única cosa que em permetria parlar durant més temps, és a dir: ”Vols acompanyar-me a explorar els confins de l’univers?” Ara que aquí començaria el dilema entre com respondre millor que l’altre. Después d’estar mitra hora dient bajanades, se’m va passar pel cap buscar el su punt feble. Quan vaig pronunciar “franges climàtiques”, l’extraterrestre va començar a entrar en un estat dubitatiu. Li vaig parlar de com era la Terra, i ell va insistir a acompanyar-m’hi. Vam viatjar durant durant cinc anys, i finalment vam arribar a la Terra.

L’extraterrestre mai havia vist la bellesa de cinc grans illes envoltades per aigua. Al planeta la temperatura era constant, i això feia que l’aigua fos sempre líquida, però quan va veure l’Antàrtida em va preguntar què era allò i después de cent cinquanta explicacions, li vaig fer cinc cèntims sobre la història de la humanitat. Ell insistir a aterrar, però li ho vaig prohibir, ja que la resta d’humans s’espantarien, per això li oferiria seguir viatjant i conèixer univers.

Cartes del lector

Apreciat Director,

El degut d’aquesta carta és un denuncia, vull denunciar la falta de papereres als carrers. Quan surto de casa meva sempre he vist totes les escombreries pel terra, és un vergonya que un poble com aquest tingui una olor horripilant, també no ha pensat en els nens? La seva salud i sobretot, cada dia he de posar-li medicació perquè o s’ha talalr amb algun vidre o s’ha infectat de l’olor, per això he parlat amb alguns veïns i he recollit firmes. He parlat am molts veïns i el que més m’ha sorprés és la mossegada d’una rata! Estem fins als nasos, aquesta és la 19na denuncia i com diu el refrany: “Per les bones o per les dolentes”. He convocat cuasi tot el poble i el dimecres com no ens faci una solució, estarem davant l’ajuntament, encara no se que faré allà, però no tempti les conseqüències. Esta advertit señor Director, posi una solució ven aviat o tempti les conseqüències, no és una amenasa, només es un advertiment. Només li dic que som 40988 persones de les 5500 que té el poble, això su ha buscat vosté mateix.

Atentament, El Poble.

Apreciat Alcalde,

Si vosté no recorda bé, fà uns dies va dir en una confèrencia en el mercat que començaria ha construïr un nou mercat, esperem que vosté s’acordi perquè ja fa uns 12 dies que s’hauria d’haver començat. Vosté vol quins desperfects hi ha? Podria dir infinits però no l’entretindré: 1. Vosté sap el que és torbar-se un escarabat en una caixa de maduixes? Segurament no, ho tendría que comprovar vosté mateix! 2. Estem fins als nasos de que cada vegada que entrem al mercat ens caigui gotes d’aigüa, esl sostre està fet una vergonya, esclar sinó parlem de les clavegueres de adalt, de mica en mica es van trencant i cada vegada van caient escombreries als caps de les persones. 3. Aquesta serà la més important, cada vegada què surto de casa, tinc molta por perquè cada vegada hi ha mes lladres i bandalisme, en 1 mes només m’he trobat 2 polícies, no és per ofendre però crec que sóm el pitjor poble de Barcelona, hi sap perquè no ha constuït el mercat? Per què s’ho gasta tot en els seus caprixets!

No l’hi fà vergonya siusplau? Poseu alguna solució ven aviat siusplau

Atentament, APCC (Associació de Persones en Contra de la Corrupció)

Evolució de la immigració a Cornellà

Immigració industrial vs. Immigració de subsistència

No és gens estrany que al mirar al nostre voltant, trobem algú que parla en una altra llengua, pertany a una altra raça o té arrels d’una altra terra. Parlem d’immigrants.
Durant els anys 50, no era habitual trobar gent provinent d’Àfrica o de Sud-Amèrica, sinó que més aviat trobem ciutadans d’altres comunitats autónomes de l’estat espanyol, com Extremadura, Analusia i Múrcia.
Aquesta gent venia a buscar feina al sector industrial, ja que es trobava en fase de desenvolupament, i per tant requeria molta mà d’obra.
Aquest flux de població va esdevenir en el més important dins l’estat espanyol durant el S. XX.
Les causes d’aquest moviment van ser: l’augment de la població a les ciutats, la disminució de la població agraria en aquestes comunitats i l’augment de la fortuna de moltes famílies benestants propietàries d’indústries.

Actualment aquest flux s’ha aturat debut a l’expansió del sector terciari, però trobem un altre flux de població que mou molta més gent a nivell internacional. Espanya és un dels principals països receptors d’immigrants, debut al seu clima, la seva localització geográfica, i la seva situació económica.
Els immigrants que s’afinquen a Espanya provenen de:
Iberoamèrica (36,21%), resta de la UE (34,45%), nord d’Àfrica (14,83%), països europeus fora de la UE (4,40%), Àfrica subsahariana (4,12%) i Extrem Orient (2,72%).

Catalunya és una de les comunitats autonomes que més inmmigrants rep i aixó a desenvolupat molts barris de diverses ciutats, Com ara Cornellà de Llobregat.
Tots pensem que els immigrants venen aquí sense cap motiu, però en realitat busquen un lloc on poder proporcionar una nova vida molt millor a les seves famílies, ja que als seus països la situació económica i política no son bones. Principalment venen a la nostra ciutat per a guanyar diners i mantenir la seva familia, per fugir del govern del seu país natal perquè els treu llibertat, o bé no volen ser pressoners polítics, o per tal d’evitar conflictes bèl·lics.

Quan un immigrant no es pot permetre un mitjà de transport o ha d’abandonar tot el que té per poder marxar a un altre país, fa tot el que estigui a les seves mans per poder anar-se’n, però sovint implica arriscar la seva salut i la seva vida.
Aquests immigrants són coneguts com a immigrants il·legals.

L’immigrant il·legal no disposa de papers debut al mode en el que abandona el seu país. Aquesta persona és manipulada sovint per empresaris o màfies que l’obliguen a treballar desmesuradament per a un sou extremadament baix, però l’immigrant no es pot queixar perquè l’empresari el pot delatar.

Els immigrants estan mal vistos a la nostra societat, perquè moltes vegades es pensa que son mala gent debut a petits grups organitzats, se’ls associa a immigrants il·legals, o simplement vesteixen o parlen d’una manera diferent la nostra llengua, però no ho haurien de ser perquè són iguals que nosaltres, i ens aporten cultura, enriqueixen la nostra economia perquè treballen amb nosaltres i ens aporten vocabulari, nous mètodes de realitzar diverses tasques, i en general, viuen al nostre costat.

Que li diries a un extraterrestre?

Abans de res em quedaria molt sorpresa a més sense paraules per poder dir alguna cosa , després d’uns segons em vaig adonar que solament tindria una oportunitat per poder parlar amb ell.
Li vaig preguntar com es deia ell em va mirar i va dir jo em dic Juanchito a més li vaig preguntar quant anys tenia però ell sempre feia com si no fos allà, però jo li vaig preguntar fins a cansar-me .
Li vaig preguntar si ell tenia família, si el coneixia la raça humana , si volia que fóssim amics , si ell volia que jo li ensenyes el meu planeta em va mirar i amb cara de felicitat em va dir si! m’agradaria molt poder sortir de aquet planeta i poder conèixer altre gent. Així vaig tindre una miqueta mes de confiança amb vell y li vaig poder preguntat altres coses mes que em cridaven la atenció.
Li vaig preguntar quant eren en seu país i ell em va dir que hi eren molt però que mai va saber quant hi avia’n així ens ban fer-ne molt amics.

Que li diries a un extraterrestre?

Jo li diria a aquest personatge, extraterrestre, el seguent:

Al veure a aquest personatge em vaig posar molt nerviòs, no savia qui era, tenia por, però em vaig apropar lentament .. de moment no em va fer res, li vaig dir si li pudia concedir una entrevista.. ell em va dir que si.
(Vaig descubrir que parlava el meu idioma)
Gràcies, primer:
- Es un planeta de vida intel·ligent?
- Això diuen tots, suposo que si.
- En quin any esteu?
- 2999.
- I quin dia i mes?
- 31 de decembre de 2999.
- No celebreu el Nadal?
- No, nomès celebrem les festes típiques d’aquí.
- Hi ha escola en aquí?
- No hi ha.
- I treball?
- Això si, treballem 100 hores seguides, ja que el dia te 201 hores.
- Tant té d’hores un dia?
- Si, quants m’hi ha en el vostre planeta?
- 24 hores nomes. Però no us canseu?
- Gens ni mica, ja que no descansem.
- Quins són els horaris dels menjars?
- Nomès fem un menjar a les 150 hores menjem.
- Que menjeu?
- Menjem Truita de ungles de cavalls amb orelles de camells.
- No us fa fàstic?
- No, estem mol acostumbrats, pero de vegades esta una mica fastigòs.
- I de tecnologia, com aneu?
- Molt bé, hem creat milions de coses, com una màquina de aprofitar l’aigua per fer electricitat i de fer naus en 10 min, o també guanyar petroli de 30 segons.
- Gràcies per la seva col·laboració, ara m’he de anar al meu planeta, fins aviat!
- Adeu, Adiós, GoodBye ;)

Solucions per la sequera

Catalunya pateix, però nosaltres tenim la clau:

1. No dutxar-se. (En cas negatiu, dutxar-se en grups de 2 o més persones)

2. Rentar la roba al riu.

3. Cuinar amb begudes refrescants.

4. Rentar els plats amb tovalloletes humides.

5. Trossejar i importar gel de l'Antàrtida

6. Beure aigua del mar.

7. Rentar-se les mans a dins el contenidor de la cisterna del vàter.

8. Fregar amb àcid sulfúric. (Un ús excesiu pot provocar la pèrdua de l'habitatge)

9. Diluir la pintura amb petroli.

10. Regar les plantes amb el suc dels seus propis fruits.

11. Exprimir meduses per acabar també amb la plaga. (Són un 90% d'aigua)

“Tot i que ningú em coneixia, em van tractar com un dels seus i em van oferir moltes oportunitats"

Quina va ser la primera impressió que vas tenir a Alacant?

La gent era molt amable, però es vivia de falses aparences.

Per exemple?

Hi havia un grup de noies molt ben arreglades, però en sentir-les parlar perdien tota la gràcia.

Quan vas arribar a la universitat, et vas sentir estrany?

No, tot i que ningú em coneixia, em van tractar com un dels seus i em van oferir moltes oportunitats, fins i tot vaig trobar-me un antic company de l’institut.

Què és el que més et va sorprendre?

En dos anys allà vaig aconseguir molt més que en quatre aquí.
Els dec el meu lloc de treball.

Ara vius de lloguer, tens algun problema amb el sou o els rebuts per a administrar-te el temps lliure?

No, com visc amb la meva xicota i tots dos treballem, ho paguem a mitges, per tant no tinc cap problema?

Va ser un dels motius pels quals vas marxar?

Sincerament sí.

Coneixes a la seva familia?

Sí, els seus avis son molt bona gent, però els seus cosins són més garrepes que una rata.

Actualment tens el projecte d’un videojoc, el duràs a terme?

M’agradaria fer-ho per a guanyar-me una mica de renom i fer-me conegut entre els grans del sector.

Aquest jove va marxar per amor i per estudis, però ningú diria mai que canviar l’estil de vida per tant poc temps pugui tenir tantes repercussions.