Jo li preguntaria l’única cosa que em permetria parlar durant més temps, és a dir: ”Vols acompanyar-me a explorar els confins de l’univers?” Ara que aquí començaria el dilema entre com respondre millor que l’altre. Después d’estar mitra hora dient bajanades, se’m va passar pel cap buscar el su punt feble. Quan vaig pronunciar “franges climàtiques”, l’extraterrestre va començar a entrar en un estat dubitatiu. Li vaig parlar de com era
L’extraterrestre mai havia vist la bellesa de cinc grans illes envoltades per aigua. Al planeta la temperatura era constant, i això feia que l’aigua fos sempre líquida, però quan va veure l’Antàrtida em va preguntar què era allò i después de cent cinquanta explicacions, li vaig fer cinc cèntims sobre la història de la humanitat. Ell insistir a aterrar, però li ho vaig prohibir, ja que la resta d’humans s’espantarien, per això li oferiria seguir viatjant i conèixer univers.