“Tot i que ningú em coneixia, em van tractar com un dels seus i em van oferir moltes oportunitats"

Quina va ser la primera impressió que vas tenir a Alacant?

La gent era molt amable, però es vivia de falses aparences.

Per exemple?

Hi havia un grup de noies molt ben arreglades, però en sentir-les parlar perdien tota la gràcia.

Quan vas arribar a la universitat, et vas sentir estrany?

No, tot i que ningú em coneixia, em van tractar com un dels seus i em van oferir moltes oportunitats, fins i tot vaig trobar-me un antic company de l’institut.

Què és el que més et va sorprendre?

En dos anys allà vaig aconseguir molt més que en quatre aquí.
Els dec el meu lloc de treball.

Ara vius de lloguer, tens algun problema amb el sou o els rebuts per a administrar-te el temps lliure?

No, com visc amb la meva xicota i tots dos treballem, ho paguem a mitges, per tant no tinc cap problema?

Va ser un dels motius pels quals vas marxar?

Sincerament sí.

Coneixes a la seva familia?

Sí, els seus avis son molt bona gent, però els seus cosins són més garrepes que una rata.

Actualment tens el projecte d’un videojoc, el duràs a terme?

M’agradaria fer-ho per a guanyar-me una mica de renom i fer-me conegut entre els grans del sector.

Aquest jove va marxar per amor i per estudis, però ningú diria mai que canviar l’estil de vida per tant poc temps pugui tenir tantes repercussions.