Catalunya pateix, però nosaltres tenim la clau:
1. No dutxar-se. (En cas negatiu, dutxar-se en grups de 2 o més persones)
2. Rentar la roba al riu.
3. Cuinar amb begudes refrescants.
4. Rentar els plats amb tovalloletes humides.
5. Trossejar i importar gel de l'Antàrtida
6. Beure aigua del mar.
7. Rentar-se les mans a dins el contenidor de la cisterna del vàter.
8. Fregar amb àcid sulfúric. (Un ús excesiu pot provocar la pèrdua de l'habitatge)
9. Diluir la pintura amb petroli.
10. Regar les plantes amb el suc dels seus propis fruits.
11. Exprimir meduses per acabar també amb la plaga. (Són un 90% d'aigua)
dimarts, 20 de maig del 2008
“Tot i que ningú em coneixia, em van tractar com un dels seus i em van oferir moltes oportunitats"
Quina va ser la primera impressió que vas tenir a Alacant?
La gent era molt amable, però es vivia de falses aparences.
Hi havia un grup de noies molt ben arreglades, però en sentir-les parlar perdien tota la gràcia.
No, tot i que ningú em coneixia, em van tractar com un dels seus i em van oferir moltes oportunitats, fins i tot vaig trobar-me un antic company de l’institut.
En dos anys allà vaig aconseguir molt més que en quatre aquí.
Els dec el meu lloc de treball.
No, com visc amb la meva xicota i tots dos treballem, ho paguem a mitges, per tant no tinc cap problema?
Sincerament sí.
Sí, els seus avis son molt bona gent, però els seus cosins són més garrepes que una rata.
M’agradaria fer-ho per a guanyar-me una mica de renom i fer-me conegut entre els grans del sector.
Avui entrevistarem a aquest personatge que té l’habilitat de saber-ho tot sense estudiar.
--Quan tens un examen.. t’agrada estudiar?
No, perquè prefereixo recrear els explicacions del professor.
-Què penses sobre la política?
Jo crec que la política és surrealista, perquè tot i que hi hagi partits polítics per a cada manera de pensar de la població, en els quals vol d’aquest hi ha una persona que el sembla que pensa igual que els altres, a l’hora de la veritat acabarà amb una va néixer diferent de la seva política idealitzada acaba pensant diferent i hauria de crear un nou partit polític per defensar aquesta mentalitat.
He tingut molts somnis i forces ambicions, però encara no
m’ he trobat a mi mateix en el flux del temps.
El primer sobretot, rebaixar els impostor i satisfer els necessitats de la població.
--No tens problemes amb els teus companys?
Alguns que altres sobre la burla, però són coses de nens, ja maduraran.
--Algun consell?
No et desanimis quan passen aquestes coses, passa d’ells/es
--Algun comentari?
Esforceu-vos molt en el col·legi, o després us en penedireu
Es clar! Moltes vegades, n’hi va haver una en la que em van posar 1 nota en l’agenda per no fer deures, a vegades no sóc gaire treballador.
Sí, sobretot el dies en què tocava educació física, pati i alguna matèria que havíes de fer molts apunts, no vull dir la matèria per no guardar rencor.
Aixó ho he de pensar millor, m’ha agafat desprevingut. Però si tinc una cosa a la qual m’emportaria, la vida enterna.
divendres, 16 de maig del 2008
L’Heroi
Ens trobem davant de que moltes creuen que un heroi o heroïna és una persona que salva gent, també és això pero han oblidat que també és una persona que es distingueix pel seu valor i la seva valentia. Ens trobem de que n’hi ha menys “herois” en la societat, la gent ja no es procupa per aquests temes d’heroïsme, però creiem que n’hi ha? Realment cada vegada menys. Ja n’hi ha de tot tipus: cobards que es creien, herois que es creien cobards i els veritablement herois. També són herois els qui s’esforçen per aconseguir els seus objectius i sense queixes? Mai ho sabrem. Un heroi pot tenir molts adjectuis com: valent, intel·ligent, audaç, atrevit, fort, valeroç... infinits podríem dir.
No ens hem de basar en una simple definició literaria, un heroi ha de demostrar del que està fet per la seva valentia i el seu entusiasme per fer-ho i ajudar a les persones i sobretot no ser un cobard a l’hora de acutar i no tirar-se enrere.
dimarts, 6 de maig del 2008
La meva mare: una heroïna
Un heroi per mi és aquell que pot solucionar problemas mots grans o intensos.Jo em rederié a la meva mare que és una heroïna per a mi, ja que quan era perita aproximadament antre el 100 i els 13 anys havia de treballar per poder mejar un tros de pa!.
Quan tenia 16 anys es va casar i fins el dia d’avui té 7 fills, el seu marit va morir quan la mare tenia 3 fillis,aquel dia la mere es va quedar sola i ha tret els seus fills endavant.
No solament pot ser una heroïna , perquè hi ha molta gent que pot solucionar problemas Graus.
Actualmet per la gent un heroi és aquell que salva altres persones ,però un heroi té molts significats,per a unes persones sóm semi-déus i per a un altres són aquelles persones que es distingeixen pel seu coratge i la seva fortitud en el seu sofriment i per uns altres,només un personatge literari.
Bé, en el meu cas l’ única persona que pot ser una heroïna és la meva mare perquè és la persona més bondadosa del món.
A la millor la gent no pensi de la mateixa manera perquè quan jo era petita creia que les heroïnes podien solucionar tots els problemes, però les heroïnes poden solucionar problemes del cor? Poden controlar els teus pensaments?O poden esborrar els teus sentiments?
El món està ple de dificultats i no solament la mare els pot solucionar . Bè abans he dit que la meva mare era la meva heroïnes però ella tampoc pot solucionar tots els problemes que jo tinc.
La conclusió que jo he tret és que en el món pot haver-hi heroïnes però que no soluciones tos el problemes de les persones.
“I need a hero”
Ens trobem davant d’un gran problema. Actualment, què és un heroi?
Segons el diccionari de
1.Semidéu / 2. Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. / 3. Personatge principal d’una llegenda, d’una narració, etc.
Davant aquesta definició del DIEC, l’accepció més adient és la segona, perquè un heroi és algú que sacrifica la seva salut pel benestar dels seus. Un heroi és una persona que abandona tot el que té per a intentar millorar la situació econòmica del seu país, és a dir, un patriota. Però no hem de pensar en el típic polític corrupte que neteja la seva imatge mentre blanqueja diners al fons comú de les illes caimà, mentre sap realment que durant la seva legislatura no ha mogut ni un dit. Tanmateix hem d’evitar pensar en el típic “milionetis” que només l’importa JO i que el seu únic tema de conversa és JO. Evitem pensar també en l’alt empresari, que en un intent de dominació mundial consumista no pot mantenir l’ordre dins el seu imperi capitalista, mentre tracta als seus treballadors de xinesos per a acabar cobrant com a negres.
Ens hem de fixar en un home a peu normal i corrent, però no ens podem donar per eludits perquè no podem ser conscients de les nostres accions fins que les hem fet, sinó que he de fixar-nos en el que els altres fan per a nosaltres, tot i que encara no sigui l’exemple més correcte, ja que sempre hi ha un rata que ho fa tot per a extorsionar-te. Però el millor exemple és l’inmigrant (si aquella persona que fa soroll a l’escala quan ets al clímax de la son). Aquesta persona es deixa manipular per l’empresari, cobra una misèria i és menyspreat per la major part de la població local.
Qui no porta res fet per un inmigrant?
Després d’aquesta pregunta, encara no podeu considerar a un inmigrant com a un heroi que malviu per a la seva familia i que fa les feines més desagradables per a nosaltres els “finolis” i que a més a més és acosat i marginat?
Segons el DIEC un heroi és algú que mostra gran fortitud davant el sofriment.
Si un inmigrant no és un heroi, no ho és ningú, perquè que fem nosaltres que mereixi tant reconeixement? Assassinar? Robar? Fer xantatge?
Hauríem de considerar-nos privilegiats, però per desgracia aquest món ha perdut la modèstia, la vanitat i la cordialitat. Per aixó senyor/a lector/a, quan surti al carrer no oblidi donar les gràcies per gaudir d’aquets privilegis.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)